MONTSERRAT VIAPLANA
UNA PINTURA SENSE LIMITS
Quan contemplem l’obra pictòrica de Montserrat Viaplana, ens adonem de les enormes possibilitats que ofereix el paisatge. Un paisatge que va més enllà de la pròpia realitat visual, encara que no el considerem com a surrealista. La singularitat de la seva proposta creativa provoca l’aparició de diversos interrogants a l’hora d’esbrinar què hi ha darrere de cadascuna de les obres exposades, essent preferible que l’espectador deixi anar la seva imaginació en voler trobar-los.
L’aparició de diversos elements relacionats amb la natura, entenent-la com un espai més cosmològic que terrenal, com són els cercles o les formes helicoïdals que sorgeixen en qualsevol punt de la tela, creen aparentment un estat d’ànim pròxim a l’angoixa existencial, però en canvi ocorre el contrari, ja que la sensació que es percep és la d’assossec i de calma, fet aquest que demostra que l’artista aconsegueix un dels principals propòsits quan pinta, com és el de despertar el nostre interès.
La tècnica emprada per Montserrat Viaplana és la seva habitual, com per exemple l’ús de l’acrílic i la tinta xina, aconseguint uns resultats òptims que denoten que coneix perfectament cadascun dels procediments pictòrics utilitzats. Tanmateix, el color, la taca i el gest, ens aproximen al món de l’expressionisme abstracte, una tendència que es regeix per la llibertat creativa on, sens dubte, l’artista s’hi troba molt còmode, aportant el seu granet de sorra que, avui dia, amb tantes transformacions i experimentacions plàstiques, en moltes ocasions buides de contingut, sempre és d’agrair.
Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art abril de 2009
Quan contemplem l’obra pictòrica de Montserrat Viaplana, ens adonem de les enormes possibilitats que ofereix el paisatge. Un paisatge que va més enllà de la pròpia realitat visual, encara que no el considerem com a surrealista. La singularitat de la seva proposta creativa provoca l’aparició de diversos interrogants a l’hora d’esbrinar què hi ha darrere de cadascuna de les obres exposades, essent preferible que l’espectador deixi anar la seva imaginació en voler trobar-los.
L’aparició de diversos elements relacionats amb la natura, entenent-la com un espai més cosmològic que terrenal, com són els cercles o les formes helicoïdals que sorgeixen en qualsevol punt de la tela, creen aparentment un estat d’ànim pròxim a l’angoixa existencial, però en canvi ocorre el contrari, ja que la sensació que es percep és la d’assossec i de calma, fet aquest que demostra que l’artista aconsegueix un dels principals propòsits quan pinta, com és el de despertar el nostre interès.
La tècnica emprada per Montserrat Viaplana és la seva habitual, com per exemple l’ús de l’acrílic i la tinta xina, aconseguint uns resultats òptims que denoten que coneix perfectament cadascun dels procediments pictòrics utilitzats. Tanmateix, el color, la taca i el gest, ens aproximen al món de l’expressionisme abstracte, una tendència que es regeix per la llibertat creativa on, sens dubte, l’artista s’hi troba molt còmode, aportant el seu granet de sorra que, avui dia, amb tantes transformacions i experimentacions plàstiques, en moltes ocasions buides de contingut, sempre és d’agrair.
Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art abril de 2009
Se que la meva opinió és del tot parcial per ser la Montserrat la meva esposa, però això no em priva de poder manifestar el que sento davant de tots i cadascun dels seu quadres. No en va els crítics que s’han referit a la seva obra interpel•len l’espectador com a element imprescindible per interpretar la intenció de l’artista en el quadre que s’està contemplant.
ResponderEliminarÉs el que té de fons l’impressionisme abstracte davant del qual hom s’ha de posicionar. I jo em posiciono des de una situació privilegiada perquè he vist néixer totes les seves obres, i sé del treball i de la il•lusió que hi ha darrera de cadascuna d’elles, i sé també del desencís que sofreix quan alguna d’aquestes obres (afortunadament poques) no acaba de respondre la idea que n’havia concebut.
No sóc pas un entès, però sí ser dir quan una cosa m’agrada o no i els quadres de la Montserrat m’agraden tots perquè desperten dins meu sentiments dispars que poden anar per tota la gama d’emocions i sentiments entre la tendresa i la contemplació, no exents en alguna ocasió de violència, però no d’una violència humana, sinó en relació amb els estralls de la natura.
Espero que aquesta exposició permanent que serà el seu blog sigui una finestra oberta al món en la que tothom hi pugui treure el cap per donar un cop d’ull a la seva obra.
Casa nostra està plena de quadres de la meva mare, de l'àvia. La casa de La Figuera no l'hem donat per acabada fins que dos dels seus quadres hi han estat presents. Perquè ens agrada que la seva pintura ens acompanyi, i presideixi les estones i les estances que compartim. Perquè la sentim molt nostra la seva pintura. Amb els anys elles dues, la meva mare i la seva pintura, han anat canviant, han anat evolucionant; la vida les ha fet molt fructíferes i molt polièdriques. Han anat canviant les textures, els colors, les grandàries, les imatges, els ressons, però el que sempre s'ha mantingut intacte és el missatge: un cant a la bellesa de la creació, entenent la creació com el conjunt de vida, de sentiments, de visions, de pensaments, de coses tangibles i intangibles. Com m'agradaria poder expressar el que ella sap expressar amb la pintura: el seu propi univers interior.
ResponderEliminarMiro la seva pintura i sento pau, la sento a ella, que sempre m'ha donat pau.
Un blog preciós, no podia ser d'una altra manera!
Montse