EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1986 Col·legi Oficial de Metges. BARCELONA
1987 Sala de Cultura de l’Ajuntament
de LA GARRIGA
1987 "La Caixa". BARCELONA
1988 "La Caixa". BARCELONA
1989 Sala Manel Girona
"La Caixa de Barcelona". BARCELONA
1990 Col·legi Oficial de Metges. BARCELONA
1991 Sala d'Art "de Caso ". BARCELONA
1991 Galeria d'Arts Cal Barber
L'AMETLLA DEL VALLÈS
1992 Galeria d'Art Intel·lecte. SABADELL
1992 Galeria d'Arts Cal Barber
L'AMETLLA DEL VALLÈS
1994 Magdalena Baxeras Galeria d'Art
BARCELONA
1994 Escola Pia Balmes. BARCELONA
1995 Casa de la Caritat. Pati Manning
"A Punt" BARCELONA
1995 Sala Santa Magdalena. ANGLÈS
1995 Galeria Hotel Fira Palace. BARCELONA
1996 Magdalena Baxeras Galeria d'Art
BARCELONA
1996 Teatre de l'Eixample. BARCELONA
1997 Museu de la Marina. VILASSAR DE MAR
2000 Euroamerica Galleries. BARCELONA
2009 Col·legi Oficial de Metges. BARCELONA
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
1986 Centre Permanent d'Artesania
Generalitat de Catalunya. BARCELONA
1988 Centre Permanent d'Artesania
Generalitat de Catalunya. BARCELONA
1989 Centre Permanent d'Artesania
Generalitat de Catalunya. BARCELONA
1991 Galeria d'Art Intel·lecte. SABADELL
1991 Galeria d'Arts Cal Barber
L'AMETLLA DEL VALLÈS
1994 XXXVIIIme Salon de Beziers.
BEZIERS (França)
1994 Museu "El Cau de la Costa Brava"
PALAMÓS
1994 "Auditori Municipal"
MONTCADA I REIXAC
1995 XXXIXme Salon de Beziers.
BEZIERS (França)
1995 Acadèmia de Belles Arts de SABADELL
1995 Stand Batik International Art
Fira de FRANKFURT
1995 Sala Confluència. Espai Cultural
de Sant Gervasi. BARCELONA
1996 Canals Galeria d'Art
SANT CUGAT DEL VALLÈS
1996 "Auditori Municipal"
MONTCADA I REIXAC
1997 1a Exposició col. lectiva a benefici de
Matres Mundi. Pati Llimona. BARCELONA
1997 Exposició d'artistes de Sant Gervasi
BARCELONA
1997 Fundació Pere Mitjans. Pati Manning
BARCELONA
1999 Batik Internacional Art
FRANKFUSTER BUCHMESSE
1999 Euroamerica Galleries. LINEART '99
GENT (Belgium)
1999 Euroamerica Galleries. BARCELONA
2000 Batik Internacional Art. ARTE SEVILLA
Feria de Arte Contemporáneo
2000 Euroamerica Galleríes. ARCALE
IV Feria Internacional de arte. SALAMANCA
2001 Sala d 'Exposicions LES TINES. LLANÇA
2003 2a Exposició col. lectiva a benefici de
Matres Mundi. Gran Hotel Melia Sitges
SITGES
MONTSERRAT VIAPLANA
UNA PINTURA SENSE LIMITS
Quan contemplem l’obra pictòrica de Montserrat Viaplana, ens adonem de les enormes possibilitats que ofereix el paisatge. Un paisatge que va més enllà de la pròpia realitat visual, encara que no el considerem com a surrealista. La singularitat de la seva proposta creativa provoca l’aparició de diversos interrogants a l’hora d’esbrinar què hi ha darrere de cadascuna de les obres exposades, essent preferible que l’espectador deixi anar la seva imaginació en voler trobar-los.
L’aparició de diversos elements relacionats amb la natura, entenent-la com un espai més cosmològic que terrenal, com són els cercles o les formes helicoïdals que sorgeixen en qualsevol punt de la tela, creen aparentment un estat d’ànim pròxim a l’angoixa existencial, però en canvi ocorre el contrari, ja que la sensació que es percep és la d’assossec i de calma, fet aquest que demostra que l’artista aconsegueix un dels principals propòsits quan pinta, com és el de despertar el nostre interès.
La tècnica emprada per Montserrat Viaplana és la seva habitual, com per exemple l’ús de l’acrílic i la tinta xina, aconseguint uns resultats òptims que denoten que coneix perfectament cadascun dels procediments pictòrics utilitzats. Tanmateix, el color, la taca i el gest, ens aproximen al món de l’expressionisme abstracte, una tendència que es regeix per la llibertat creativa on, sens dubte, l’artista s’hi troba molt còmode, aportant el seu granet de sorra que, avui dia, amb tantes transformacions i experimentacions plàstiques, en moltes ocasions buides de contingut, sempre és d’agrair.
Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art abril de 2009
Quan contemplem l’obra pictòrica de Montserrat Viaplana, ens adonem de les enormes possibilitats que ofereix el paisatge. Un paisatge que va més enllà de la pròpia realitat visual, encara que no el considerem com a surrealista. La singularitat de la seva proposta creativa provoca l’aparició de diversos interrogants a l’hora d’esbrinar què hi ha darrere de cadascuna de les obres exposades, essent preferible que l’espectador deixi anar la seva imaginació en voler trobar-los.
L’aparició de diversos elements relacionats amb la natura, entenent-la com un espai més cosmològic que terrenal, com són els cercles o les formes helicoïdals que sorgeixen en qualsevol punt de la tela, creen aparentment un estat d’ànim pròxim a l’angoixa existencial, però en canvi ocorre el contrari, ja que la sensació que es percep és la d’assossec i de calma, fet aquest que demostra que l’artista aconsegueix un dels principals propòsits quan pinta, com és el de despertar el nostre interès.
La tècnica emprada per Montserrat Viaplana és la seva habitual, com per exemple l’ús de l’acrílic i la tinta xina, aconseguint uns resultats òptims que denoten que coneix perfectament cadascun dels procediments pictòrics utilitzats. Tanmateix, el color, la taca i el gest, ens aproximen al món de l’expressionisme abstracte, una tendència que es regeix per la llibertat creativa on, sens dubte, l’artista s’hi troba molt còmode, aportant el seu granet de sorra que, avui dia, amb tantes transformacions i experimentacions plàstiques, en moltes ocasions buides de contingut, sempre és d’agrair.
Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art abril de 2009
Exposició a
EUROAMERICA GALLERIES
GRUPO BATIK ART
Barcelona
de l'1 al 14 de desembre de 2000
MONTSERRAT VIAPLANA
UNA PINTURA PLENA DE PERCEPCIONS
Al contemplar l'obra de Montserrat Viaplana ens adonem que hi ha quelcom de misteriós en ella, ja que hi apareixen des de pensaments i sentiments fins a interioritats que li son inherents. Tots ells, d'una manera o altra, es traslladen damunt la tela o el paper, percebent-se un cert alè de complicitat entre l'artista i l'obra. Per tant, l'espectador resta com un element clau i definidor a l'hora de valorar com és la seva pintura, tenint en compte que la percepció de cadascun de nosaltres es diferent, provocada principalment pel tipus de plantejament estètic que s'adverteix en les seves creacions.
En la pintura de Montserrat Viaplana sorgeixen uns elements que jo classificaria com a biomòrfícs, ja que només aniden en la seva ment, són intangibles. Lluny, doncs, estan els elements figuratius relacionats amb la natura i l'ésser humà, com rostres femenins, ocells, rius i muntanyes que sovintejaven en els seus quadres. Ara, tot es mes immediat, mes pròxim a ella. Recull tot allò que afecta l'home, el seu interior i que no s'aprecia exteriorment. Potser aquests elements biomòrfícs s'aproximen més a una mena d'artèries i venes en forma de tubs que es mouen en diferents direccions, plens d'energia vital.
El moviment i el ritme compositiu són evidents en totes les pintures que contemplem, tant per l'aparició d'estructures helicoïdals i curvilínies com pel cromatisme resultant, degut a la incorporació del groc en algunes obres i que, unit als neutres, originen que hi hagi una lluminositat gairebé esclatant.
La trajectòria plàstica de Montserrat Viaplana la segueixo des de fa molts anys, quasi bé una dècada i, per tant, puc valorar amb mes deteniment el seu treball, malgrat córrer el risc de ser subjectiu. Doncs be, haig de manifestar que la seva evolució creativa en tots aquests anys ha estat notable, sense produir-se cap trencament d'estil ni de tècnica, i sí cercant nous plantejaments compositius, com en l’actual exposició, on s'endevina la idea de síntesi formal, predominant mes allò conceptual. Sensibilitat, sentiment i percepció són els tres adjectius que millor defineixen l'obra de Montserrat Viaplana.
Ramón Casalé
Associació Internacional
De Crítics d’Art
EUROAMERICA GALLERIES
GRUPO BATIK ART
Barcelona
de l'1 al 14 de desembre de 2000
MONTSERRAT VIAPLANA
UNA PINTURA PLENA DE PERCEPCIONS
Al contemplar l'obra de Montserrat Viaplana ens adonem que hi ha quelcom de misteriós en ella, ja que hi apareixen des de pensaments i sentiments fins a interioritats que li son inherents. Tots ells, d'una manera o altra, es traslladen damunt la tela o el paper, percebent-se un cert alè de complicitat entre l'artista i l'obra. Per tant, l'espectador resta com un element clau i definidor a l'hora de valorar com és la seva pintura, tenint en compte que la percepció de cadascun de nosaltres es diferent, provocada principalment pel tipus de plantejament estètic que s'adverteix en les seves creacions.
En la pintura de Montserrat Viaplana sorgeixen uns elements que jo classificaria com a biomòrfícs, ja que només aniden en la seva ment, són intangibles. Lluny, doncs, estan els elements figuratius relacionats amb la natura i l'ésser humà, com rostres femenins, ocells, rius i muntanyes que sovintejaven en els seus quadres. Ara, tot es mes immediat, mes pròxim a ella. Recull tot allò que afecta l'home, el seu interior i que no s'aprecia exteriorment. Potser aquests elements biomòrfícs s'aproximen més a una mena d'artèries i venes en forma de tubs que es mouen en diferents direccions, plens d'energia vital.
El moviment i el ritme compositiu són evidents en totes les pintures que contemplem, tant per l'aparició d'estructures helicoïdals i curvilínies com pel cromatisme resultant, degut a la incorporació del groc en algunes obres i que, unit als neutres, originen que hi hagi una lluminositat gairebé esclatant.
La trajectòria plàstica de Montserrat Viaplana la segueixo des de fa molts anys, quasi bé una dècada i, per tant, puc valorar amb mes deteniment el seu treball, malgrat córrer el risc de ser subjectiu. Doncs be, haig de manifestar que la seva evolució creativa en tots aquests anys ha estat notable, sense produir-se cap trencament d'estil ni de tècnica, i sí cercant nous plantejaments compositius, com en l’actual exposició, on s'endevina la idea de síntesi formal, predominant mes allò conceptual. Sensibilitat, sentiment i percepció són els tres adjectius que millor defineixen l'obra de Montserrat Viaplana.
Ramón Casalé
Associació Internacional
De Crítics d’Art
Exposició al Museu de la Marina
de Vilassar de Mar - 1997
"Les obres de la natura es diferencien de les de l'home perquè, precisament, en aquestes no es possible d'endevinar cap intenció; cosa que immediatament es palesa en les creades per l'home."
Escrits d'estètica. Filosofies Arnau Puig
Montserrat Viaplana
La mar com a testimoni heterogeni i lliure d’expressió
L'ésser humà gaudeix de la mar de maneres molt diferents: des d'assaborir els productes que ofereix el propi mar, al fruir de la navegació pels indòmits mars i oceans que ocupen les tres quartes parts del nostre planeta.
Però també, des d'una òptica mes propera i natural a nosaltres, es pot delectar hom mateix amb les pintures que omplen un espaí reduït i íntim, com es una sala d'exposicions, concretament la del Museu de la Marina, on Montserrat Viaplana ens presenta les seves creacions mes recents.
Per a Montserrat Viaplana, el tema de la mar no li es gens aliè, més be és al contrari; és una artista que sempre ha estat interessada per la natura, d'una manera o d'altra en les seves obres anteriors, on vèiem rius, llacs i mars. Ara bé, he d'assenyalar que ho fa sempre des d'una visió expressionista, o sigui, informalista, observant-se la mar per les ratlles de l'horitzó o pel color blau de les seves composicions. Cels, muntanyes, mars, tot el que es relaciona amb la natura li interessa, absorbint la major part del seu temps creatiu.
Per enfondir aquests preceptes marítims, incorpora a les seves composicions, símbols i signes que podrien representar àures, bombolles, unes gotes o unes onades, disposades aleatòriament en les teles, creant-se alhora un fort ritme compositiu.
A nivell cromàtic, els blaus, els grisos i els terrosos que ocupen els fons, accentuen la idea d'un espai infinit, enfront dels blancs, negres i vermells dels primers plans evocadors de moviment.
La tècnica de l'artista os molt personal, ja que incorpora ais seus quadres diferents procediments pictòrics, la qual cosa, conjuntament amb el seu estil expressionista-abstracte fa que la seva obra ens pugui fornir unes punxants sensacions de plaer estètic.
Ramón Casalé
Associació Internacional de Crítics d'Art
de Vilassar de Mar - 1997
"Les obres de la natura es diferencien de les de l'home perquè, precisament, en aquestes no es possible d'endevinar cap intenció; cosa que immediatament es palesa en les creades per l'home."
Escrits d'estètica. Filosofies Arnau Puig
Montserrat Viaplana
La mar com a testimoni heterogeni i lliure d’expressió
L'ésser humà gaudeix de la mar de maneres molt diferents: des d'assaborir els productes que ofereix el propi mar, al fruir de la navegació pels indòmits mars i oceans que ocupen les tres quartes parts del nostre planeta.
Però també, des d'una òptica mes propera i natural a nosaltres, es pot delectar hom mateix amb les pintures que omplen un espaí reduït i íntim, com es una sala d'exposicions, concretament la del Museu de la Marina, on Montserrat Viaplana ens presenta les seves creacions mes recents.
Per a Montserrat Viaplana, el tema de la mar no li es gens aliè, més be és al contrari; és una artista que sempre ha estat interessada per la natura, d'una manera o d'altra en les seves obres anteriors, on vèiem rius, llacs i mars. Ara bé, he d'assenyalar que ho fa sempre des d'una visió expressionista, o sigui, informalista, observant-se la mar per les ratlles de l'horitzó o pel color blau de les seves composicions. Cels, muntanyes, mars, tot el que es relaciona amb la natura li interessa, absorbint la major part del seu temps creatiu.
Per enfondir aquests preceptes marítims, incorpora a les seves composicions, símbols i signes que podrien representar àures, bombolles, unes gotes o unes onades, disposades aleatòriament en les teles, creant-se alhora un fort ritme compositiu.
A nivell cromàtic, els blaus, els grisos i els terrosos que ocupen els fons, accentuen la idea d'un espai infinit, enfront dels blancs, negres i vermells dels primers plans evocadors de moviment.
La tècnica de l'artista os molt personal, ja que incorpora ais seus quadres diferents procediments pictòrics, la qual cosa, conjuntament amb el seu estil expressionista-abstracte fa que la seva obra ens pugui fornir unes punxants sensacions de plaer estètic.
Ramón Casalé
Associació Internacional de Crítics d'Art
REVISTA GAL-ART, 1997
MONTSERAT VIAPLANA
Museo de la Marina (Vilassar de Mar)
Siempre se ha interesado, Montserrat Viaplana, pictóricamente, por la naturaleza. Y el mar ha estado presente en muchas de sus obras. Pero ahora, en la muestra que acaba de presentar, el mar ha adquirido protagonismo absoluto y se ha convertido en testimonio, como así lo define la pintora, heterogéneo y libre de la expresión artística.
Ha ofrecido su visión del mar como tema para la investigación del color y del espacio, utilizando al mismo tiempo una serie de elementos simbólicos y de color contrastante que ha usado para otorgar una mayor ligereza a su obra.
Demuestra M. Viaplana un gran conocimiento de la técnica y una elegancia compositiva que le permiten convertir su obra en pieza atrayente y bella.
Mario Nicolás
MONTSERAT VIAPLANA
Museo de la Marina (Vilassar de Mar)
Siempre se ha interesado, Montserrat Viaplana, pictóricamente, por la naturaleza. Y el mar ha estado presente en muchas de sus obras. Pero ahora, en la muestra que acaba de presentar, el mar ha adquirido protagonismo absoluto y se ha convertido en testimonio, como así lo define la pintora, heterogéneo y libre de la expresión artística.
Ha ofrecido su visión del mar como tema para la investigación del color y del espacio, utilizando al mismo tiempo una serie de elementos simbólicos y de color contrastante que ha usado para otorgar una mayor ligereza a su obra.
Demuestra M. Viaplana un gran conocimiento de la técnica y una elegancia compositiva que le permiten convertir su obra en pieza atrayente y bella.
Mario Nicolás
VILASSAR ACTIU - CULTURA
L'heteròclit món de Montserrat Viaplana
Cada vegada més predomina el fet que els hotels, restaurants i cafeteries disposen d'uns espais expositius que, sense fer la competència a les galeries comercials, sí que permet a molts artistes poder mostrar els seus treballs. De totes maneres, precisament, aquest no es el cas de la pintora Montserrat Viaplana, que ja manté una trajectòria plàstica molt formada, amb mes d'una vintena d'exposicions arreu del Principat i Franca, i que, ara exhibeix les seves recents creacions a l'hotel Fira Palace de Barcelona. Montserrat Viaplana, es una artista que conec des de fa molt temps, malgrat que, em segueix sorprenent gratament, degut principalment, a què continua investigant per trobar els elements adequats per incorporar-los a les seves teles; tenint en compte que cerca unes formes on predomina l'abstracció respecte allò figuratiu. La tècnica emprada habitualment, es a dir, la tècnica mixta, té una elaboració molt complexa, aglomerant en el seu suport: noguerines, tinta xinesa, aquarel·la, resines, acrílic i tremp, donant com a resultat final, una obra impregnada de textures diverses, però sense arribar a ser matèrica del tot.
Quant els elements que apareixen, s'allunyen moderadament d'altres èpoques on sorgien: núvols, llacs, muntanyes, ocells, rostres femenins, etc.; ara només s'endevinen aquests elements. De totes maneres sempre hi és present el tema de la natura en la seva obra. El món que l’artista ens ensenya no és un món tangible, però sí que és present en el subconscient de molts de nosaltres, on la mort i la vida, el cel i la terra, la matèria i l'esperit, entre d'altres, es barregen configurant un món atípic i estrany.
RAMÓN CÁSALE
L'heteròclit món de Montserrat Viaplana
Cada vegada més predomina el fet que els hotels, restaurants i cafeteries disposen d'uns espais expositius que, sense fer la competència a les galeries comercials, sí que permet a molts artistes poder mostrar els seus treballs. De totes maneres, precisament, aquest no es el cas de la pintora Montserrat Viaplana, que ja manté una trajectòria plàstica molt formada, amb mes d'una vintena d'exposicions arreu del Principat i Franca, i que, ara exhibeix les seves recents creacions a l'hotel Fira Palace de Barcelona. Montserrat Viaplana, es una artista que conec des de fa molt temps, malgrat que, em segueix sorprenent gratament, degut principalment, a què continua investigant per trobar els elements adequats per incorporar-los a les seves teles; tenint en compte que cerca unes formes on predomina l'abstracció respecte allò figuratiu. La tècnica emprada habitualment, es a dir, la tècnica mixta, té una elaboració molt complexa, aglomerant en el seu suport: noguerines, tinta xinesa, aquarel·la, resines, acrílic i tremp, donant com a resultat final, una obra impregnada de textures diverses, però sense arribar a ser matèrica del tot.
Quant els elements que apareixen, s'allunyen moderadament d'altres èpoques on sorgien: núvols, llacs, muntanyes, ocells, rostres femenins, etc.; ara només s'endevinen aquests elements. De totes maneres sempre hi és present el tema de la natura en la seva obra. El món que l’artista ens ensenya no és un món tangible, però sí que és present en el subconscient de molts de nosaltres, on la mort i la vida, el cel i la terra, la matèria i l'esperit, entre d'altres, es barregen configurant un món atípic i estrany.
RAMÓN CÁSALE
Magdalena Baxeras Galeria d'Art
abril de 1996
Montserrat Viaplana
El Cromatisme dels Sentiments
"La pintura és un art, i l'art en total no és una creació inútil d'objectes que es desfan en el buit, sinó una força útil que serveix al desenvolupament i a la sensibilització de l’ànima humana".
Vasili Kahdinsky" Lo espiritual en el arte"
Els sentiments ens indiquen en quina situació personal ens trobem en determinats moments davant d'un fet joiós o dolorós, la qual cosa ens produeix alegria o aflicció i, en conseqüència, s'originen tot un seguit de sensacions que afecten l'ànima o el nostre interior. Això –aplicat al concepte que Kandinsky té de l'artista, responsabilitzant-lo de crear una atmosfera espiritual adequada– fa que els sentiments siguin una part fonamental en la creació de l’obra, cercant allò que és bell i generant a cada instant la situació emocional més apropiada.
Aquestes emocions, percepcions, sensacions i sentiments, estan presents de manera implícita en cada una de les pintures de Montserrat Viaplana que configura, a través d'una intensa
El Cromatisme dels Sentiments
"La pintura és un art, i l'art en total no és una creació inútil d'objectes que es desfan en el buit, sinó una força útil que serveix al desenvolupament i a la sensibilització de l’ànima humana".
Vasili Kahdinsky" Lo espiritual en el arte"
Els sentiments ens indiquen en quina situació personal ens trobem en determinats moments davant d'un fet joiós o dolorós, la qual cosa ens produeix alegria o aflicció i, en conseqüència, s'originen tot un seguit de sensacions que afecten l'ànima o el nostre interior. Això –aplicat al concepte que Kandinsky té de l'artista, responsabilitzant-lo de crear una atmosfera espiritual adequada– fa que els sentiments siguin una part fonamental en la creació de l’obra, cercant allò que és bell i generant a cada instant la situació emocional més apropiada.
Aquestes emocions, percepcions, sensacions i sentiments, estan presents de manera implícita en cada una de les pintures de Montserrat Viaplana que configura, a través d'una intensa
i acurada reflexió creativa, aquest món connatural que l'encercla.
Montserrat Viaplana plasma fefaentment un univers, ple de paradigmes definitoris, d'allò que es l'essència de l'abstracció:
Montserrat Viaplana plasma fefaentment un univers, ple de paradigmes definitoris, d'allò que es l'essència de l'abstracció:
el color. L'incorpora a la tela mitjançant diferents gradacions blavoses, que unides a colors mes habituals, com ocres, terres
i neutres, conformen l'aparició d'un esclat cromàtic que impacta sobtadament.
Ara bé, no només ressalta el color en la seva obra, sinó que també apareixen les formes, creant un ambient afavoridor per destacar la tècnica emprada. Ja no s'entreveuen referències figuratives com en exposicions anteriors; li captiva més mostrar formes geomètriques que s'emparenten amb l'expressionisme abstracte.
Finalment s'ha de senyalar la gran vàlua creativa i la persistent
Ara bé, no només ressalta el color en la seva obra, sinó que també apareixen les formes, creant un ambient afavoridor per destacar la tècnica emprada. Ja no s'entreveuen referències figuratives com en exposicions anteriors; li captiva més mostrar formes geomètriques que s'emparenten amb l'expressionisme abstracte.
Finalment s'ha de senyalar la gran vàlua creativa i la persistent
investigació per dotar la seva obra d'una fesomia ingènita, deixant darrera seu una estela d'originalitats que només amb una ullada identifiquem instantàniament.
Ramón Casalé
Membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art
REVISTA “7 DIAS MÉDICOS” 1996
En la Galería Magdalena Baxeras expone la pintora Montserrat Viaplana. Es la suya una curiosa pintura, totalmente abstracta y que, sin embargo, apela a los sentimientos del espectador, tanto en los títulos como en el espíritu de los cuadros. Si bien éstos no se componen más que de líneas (generalmente geométricas, muy a menudo amplias curvas) y de colores, la sensibilidad de la artista consigue pasar al espectador de una forma sutil. Ramón Casalé, el crítico que presenta el catálogo, cita a Kandinsky y su concepto de lo espiritual en el arte, y éste es, en efecto, el mundo en que se mueve M. Viaplana, usando la técnica con una intención predominantemente espiritual, que la aleja cada vez más de toda representación o insinuación figurativa. Es un caso curioso de técnica «dramatizada» que, incluso desprovista de significado, sigue produciendo al contemplador unas sensaciones placenteras a veces, angustiosas otras.
Jaime Socías Palau
Barcelona
REVISTA D’ART “GAL-ART” nº 151, octubre de 1996
MONTSERRAT VIAPLANA Baxeras (Barcelona)
Ha dejado atrás Montserrat Viaplana cualquier referencia figurativa en su hacer; no precisa de la realidad para expresar sus sentimientos. Inició su carrera pictórica con una individual en 1986; en aquellas fechas lo objetivo subyacía y latía en sus obras, aparecía como base o plataforma de sueños e imágenes. Pero para algo sirve la búsqueda y ahora su obra es ya puro color, puro juego suavemente geométrico y rítmico expresivo manifestado a través de un cromatismo que en muchas ocasiones es suave, casi tenue, conjugado en amplias zonas en las que desgrana matices y tonos, con fuertes rupturas del pigmento en algunas espacios y consiguiendo así un impacto que alcanza de lleno al espectador. Sus cuadrosson la constancia de una búsqueda, de un afán de descubrir nuevas formas expresivas que se adapten al estado emocional de la artista en un momento dado. Realmente aflora el sentimiento, la vibración vital, ensu obra. Todo responde a íntimos sentimientos que convierte en formas y espacios, muy bien solucionados técnicamente.
J. Llop S.
En la Galería Magdalena Baxeras expone la pintora Montserrat Viaplana. Es la suya una curiosa pintura, totalmente abstracta y que, sin embargo, apela a los sentimientos del espectador, tanto en los títulos como en el espíritu de los cuadros. Si bien éstos no se componen más que de líneas (generalmente geométricas, muy a menudo amplias curvas) y de colores, la sensibilidad de la artista consigue pasar al espectador de una forma sutil. Ramón Casalé, el crítico que presenta el catálogo, cita a Kandinsky y su concepto de lo espiritual en el arte, y éste es, en efecto, el mundo en que se mueve M. Viaplana, usando la técnica con una intención predominantemente espiritual, que la aleja cada vez más de toda representación o insinuación figurativa. Es un caso curioso de técnica «dramatizada» que, incluso desprovista de significado, sigue produciendo al contemplador unas sensaciones placenteras a veces, angustiosas otras.
Jaime Socías Palau
Barcelona
REVISTA D’ART “GAL-ART” nº 151, octubre de 1996
MONTSERRAT VIAPLANA Baxeras (Barcelona)
Ha dejado atrás Montserrat Viaplana cualquier referencia figurativa en su hacer; no precisa de la realidad para expresar sus sentimientos. Inició su carrera pictórica con una individual en 1986; en aquellas fechas lo objetivo subyacía y latía en sus obras, aparecía como base o plataforma de sueños e imágenes. Pero para algo sirve la búsqueda y ahora su obra es ya puro color, puro juego suavemente geométrico y rítmico expresivo manifestado a través de un cromatismo que en muchas ocasiones es suave, casi tenue, conjugado en amplias zonas en las que desgrana matices y tonos, con fuertes rupturas del pigmento en algunas espacios y consiguiendo así un impacto que alcanza de lleno al espectador. Sus cuadrosson la constancia de una búsqueda, de un afán de descubrir nuevas formas expresivas que se adapten al estado emocional de la artista en un momento dado. Realmente aflora el sentimiento, la vibración vital, ensu obra. Todo responde a íntimos sentimientos que convierte en formas y espacios, muy bien solucionados técnicamente.
J. Llop S.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
