Montserrat Viaplana

EL 9 NOU, divendres 30 d’octubre de 1992
Montserrat Viaplana. Cal Barber, l'Ametlla.
Pintures sobre tela i paper

L'Ametlla del Vallès.- Els salts tècnics o materials de Montserrat Viaplana no són espectaculars, sinó pensats i pausats. Per això és convenient fer referèn­cia als que semblen últims recursos de la pintora, expressats en quadres com “Introit” o “Altures”, on la incorporació d'uns tons grisos molt apaivagadors ve acompanyada d'uns treballs delicats i matisats quant a textura, que deixen precisament aquestes obres en un estat de pintura oberta i fresca, com si l'espectador hi pogués afegir efectes segons la seva sensibilitat.
“Matèria” i “Espais obscurs” són dues obres que també ofereixen la possibilitat de gaudir d'aquest petit misteri. Curiosament, es tracta en toles les ocasions de pintures sobre paper, que recullen millor la intimitat del treball pictòric.
Quant a les teles, veiem constantment el conreu de la taca i la riquesa de resultats que es poden obtenir sense enfarfegar el quadre, sinó estirant al màxim les possibilitats d'una matèria primera deliberadament limitada. Un valor important és la desigualtat de textures entre rugositats i zones lluents,
la presència del blanc i el negre, els grisos i el complement prudent de colors vius que es reprimeixen per no embellir amb excés de cromatisme allò que pot ser bell per si mateix.
La proliferació de cercles negres com a elements equilibradors del quadre esdevé en alguna ocasió el motiu principal de la pintura, com es el cas d'”Univers”, on el cercle dividit suggereix un astre amb volum i importància específica en la composició,
de la mateixa mane­ra com en altres peces el motiu vol ser un perfil de cara menys interessant que la resta del qua­dre.
En l'obra “Present i passat” ens fan l'ullet unes empremtes de fulla vegetal senzilles i sense pretensions, que l'autora no ha volgut convertir en recurs abusiu, tot i que il·lustres predecessors en aquesta tècnica -Max Ernst, JJ.Tharrats- ens demostren que les possibilitats son gairebé il·limitades en aquesta direcció.
Hans Móller