MONTSERRAT VIAPLANA
del 12 d'octubre al 31 d'octubre de 1991
GALERIA D'ARTS CAL BARBER
L'AmetlIa del Valles (Barcelona)
EL DILECTE MÓN DE MONTSERRAT VIAPLANA
Actualment es discuteix la validesa o qualitat de determinades tendències sorgides del panorama artístic internacional, com el «post-modemisme», la «neo-figuració» o el «neo-expresionisme»; però al mateix temps, també hi ha artistes que es mouen en altres direccions. Aquest es el cas de Montserrat Viaplana (La Garriga), deixeble del pintor garriguenc Ramón Capell, que mitjançant una senzilla però eficient tasca creativa, aconsegueix uns resultats prou interessants i cal que nosaltres els valorem. La seva obra s'emmarca dins del terreny figuratiu, on apareixen ocells, muntanyes, llacs o núvols, disposats de forma ordenada en el quadre i ens mostren el domini que posseeix del dibuix. Referint-nos a la tècnica utilitzada, treballa freqüentment el tremp, la tinta xinesa, la noguerina i l'aquarel·la.
Montserrat Viaplana, en definitiva, no tant sols pretén iniciar l'espectador a contemplar plàcidament la seva obra, sinó que ens obliga a introduir-nos en els seus pensaments, escorcollant cada fragment de la tela.
RAMÓN CASALÉ
del 12 d'octubre al 31 d'octubre de 1991
GALERIA D'ARTS CAL BARBER
L'AmetlIa del Valles (Barcelona)
EL DILECTE MÓN DE MONTSERRAT VIAPLANA
Actualment es discuteix la validesa o qualitat de determinades tendències sorgides del panorama artístic internacional, com el «post-modemisme», la «neo-figuració» o el «neo-expresionisme»; però al mateix temps, també hi ha artistes que es mouen en altres direccions. Aquest es el cas de Montserrat Viaplana (La Garriga), deixeble del pintor garriguenc Ramón Capell, que mitjançant una senzilla però eficient tasca creativa, aconsegueix uns resultats prou interessants i cal que nosaltres els valorem. La seva obra s'emmarca dins del terreny figuratiu, on apareixen ocells, muntanyes, llacs o núvols, disposats de forma ordenada en el quadre i ens mostren el domini que posseeix del dibuix. Referint-nos a la tècnica utilitzada, treballa freqüentment el tremp, la tinta xinesa, la noguerina i l'aquarel·la.
Montserrat Viaplana, en definitiva, no tant sols pretén iniciar l'espectador a contemplar plàcidament la seva obra, sinó que ens obliga a introduir-nos en els seus pensaments, escorcollant cada fragment de la tela.
RAMÓN CASALÉ
Membre de l'Associació Catalana i Internacional de Crítics d'Art
REVISTA GAL-ART, nº 92, novembre 1991
MONTSERRAT VIAPLANA
Cal Barber (L'Ametlla del Vallès)
Montserrat Viaplana utiliza para expresarse la aguada, nogalina, tinta china... La materia le sirve, al igual que el espacio y el color, para expresarse, para reflejar un mundo de sentimientos, de pensamientos. Obra la suya de monólogo, de introversión, de búsqueda de comunicación. Soledad compartida, charla amena, plasmado en una obra en la que resalta la elegancia cromática, el juego de color y espacio que el buen manejo de los materiales que utiliza le permiten alcanzar.
A. Santamaría
EL 9 NOU, divendres 18 d'octubre de 1991 - Cròniques d’art
Montserrat Viaplana. Cal Barber, L'Ametlla del Vallès.
Fins al 31 d'octubre. Pintures sobre tela i sobre paper.
A molts pintors els succeeix que produeixen de manera diferent quan ho fan sobre paper que si ho fan damunt d'un llenç. Les pintures sobre paper de Montserrat Viaplana mostren una feina interessant i suggerent que de ben segur li resulta també divertida de fer, en haver de comptar amb l'atzar, ni que sigui una mica, quan després d'intervenir la pintura força dissolta s'assecarà i es convertirà en efectes nous.
Els seus temes són
superfícies accidentades a manera de paisatges, on juga amb el blanc del paper que l'espàtula modifica i hi causa veladures; de tant en tant apareix un motiu equilibrador, com si no se'n pogués estar de posar-los: formes de peixos, siluetes d'aus i unes boles com les que durant tants anys se li escapaven a J.J.Tharrats. Una peça rica en matisos es “Llum del bosc”,
en contrast “Acords”, afortunadament petita, ens demostra que els colors, si no es vigila, fan giragonses incontrolades. “Aigua vessant” té l'interès de l'empremta a la manera de monotip ràpid, mentre “Solidaritat” no convenç, l'ull que s'hi fixa amistós.
Hans Móller
REVISTA GAL-ART, nº 92, novembre 1991
MONTSERRAT VIAPLANA
Cal Barber (L'Ametlla del Vallès)
Montserrat Viaplana utiliza para expresarse la aguada, nogalina, tinta china... La materia le sirve, al igual que el espacio y el color, para expresarse, para reflejar un mundo de sentimientos, de pensamientos. Obra la suya de monólogo, de introversión, de búsqueda de comunicación. Soledad compartida, charla amena, plasmado en una obra en la que resalta la elegancia cromática, el juego de color y espacio que el buen manejo de los materiales que utiliza le permiten alcanzar.
A. Santamaría
EL 9 NOU, divendres 18 d'octubre de 1991 - Cròniques d’art
Montserrat Viaplana. Cal Barber, L'Ametlla del Vallès.
Fins al 31 d'octubre. Pintures sobre tela i sobre paper.
A molts pintors els succeeix que produeixen de manera diferent quan ho fan sobre paper que si ho fan damunt d'un llenç. Les pintures sobre paper de Montserrat Viaplana mostren una feina interessant i suggerent que de ben segur li resulta també divertida de fer, en haver de comptar amb l'atzar, ni que sigui una mica, quan després d'intervenir la pintura força dissolta s'assecarà i es convertirà en efectes nous.
Els seus temes són
superfícies accidentades a manera de paisatges, on juga amb el blanc del paper que l'espàtula modifica i hi causa veladures; de tant en tant apareix un motiu equilibrador, com si no se'n pogués estar de posar-los: formes de peixos, siluetes d'aus i unes boles com les que durant tants anys se li escapaven a J.J.Tharrats. Una peça rica en matisos es “Llum del bosc”,
en contrast “Acords”, afortunadament petita, ens demostra que els colors, si no es vigila, fan giragonses incontrolades. “Aigua vessant” té l'interès de l'empremta a la manera de monotip ràpid, mentre “Solidaritat” no convenç, l'ull que s'hi fixa amistós.
Hans Móller
No hay comentarios:
Publicar un comentario